Cambios en "Las caramellas en el Congreso"

🎙️ Documentació col·lectiva

Per crear col·laborativament una narrativa d'aquesta imatge es va comptar amb una de les seves protagonistes: la nena més petita asseguda al sofà.

La cedent de la imatge destaca el moment en què es va fer la fotografia: Pasqua. L'època de l'any es pot reconèixer fàcilment perquè les nenes que apareixen a la fotografia eren un grup de caramellaires. Es destaquen tres aspectes de les caramelles: són cants tradicionals i religiosos que celebren la resurrecció de Jesús, durant la dictadura no estaven gaire ben vistes perquè es cantaven en català i, els nois i les noies, les assajaven i les cantaven en grups de catequesis diferenciats.

En recordar els habitatges del barri del Congrés sorgeixen comentaris sobre com van aconseguir millorar les condicions de vida dels seus resident. Destaquen que "totes les llars del Congrés tenien un forat a la paret per poder fer foc (aquest es pot observar al marge esquerra de la imatge). La gent que accedia als pisos del barri podia fer-se una xemeneia i això era tot un luxe!".

Un detall que destaquen i que comenten com a anècdota graciosa són els petits adorns situats a dalt del sofà: "són el que avui anomenem "pongos"". També recorden que els sofàs d'aquella època (anys seixanta) eren molt més durs que els d'ara.

👥Autors i autores de la documentació

Pilar, Mercè, Neus i Enric.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedent

Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)