Changes at "The suffering of the greyhounds"

🎙️ Documentació col·lectiva sobre el patiment dels llebrers

Els/les participants coincideixen en els seus records sobre els llebrers, el maltractament que van patir i que encara pateixen ("si preguntes als amos, diuen que els han rescatat, i que alguns estan plens de perdigons perquè no els poden operar, perquè és més perjudicial l'operació, que mantenir els perdigons dins del cos...") i el trist final de les seves vides "estaven potenciant el canòdrom i es mereixien una millor vellesa. Tal i com nosaltres quan ens jubilem...". També comenten que alguns llebrers han estat rescatats per persones conegudes, però que tot i així fan cares tristes: "Hi ha alguns d'aquests llebrers que s'aparten quan els intentes saludar perquè tenen por perquè han estat maltractats...".

Els/les participants també destaquen les cares de tristesa dels llebrers i com de petites eres les seves gàbies. Un participant comparteix que els llebrers arribaven al Canòdrom des d'una masia de Santa Coloma de Gramanet amb tres camions que tenien tres nivells de gàbies de mig metre cadascuna. Aparcaven prop dels transformadors elèctrics. La gent que vivia al voltant del Canòdrom sovint es queixava de la mala olor i el soroll constant que generava l'espai.

La conversa sobre els llebrers fa recordar als i a les participants com eren els voltants del Canòdrom. A la part de darrere hi havia persones sense sostre i gent demanant diners. Era un lloc estratègic perquè tal vegada algú que havia guanyat els podia donar alguna cosa. També hi havia lladres que aprofitaven la gran quantitat de gent per a robar diners d'alguna butxaca i fins i tot "chulos" que oferien serveis de senyoretes. Al voltant hi havia molts bars i cafeteries, algunes més de luxe i altres cantines més populars. Un participant comparteix la següent dada: Entre Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet a l'any 1976, aproximadament, hi havia més bars que a tota Europa.

Al voltant del Canòdrom també hi havia diversos estancs, un d'ells estava obert les 24 hores del dia durant cada dia de l'any i sempre hi havia molta cua. Altres botigues emblemàtiques que destaquen els/les participants són un restaurant anomenat "La cueva del tío Jesús", un lloc que venia pollastres a l'ast i una botiga de mobles.

👥Autors i autores de la documentació sobre el patiment dels llebrers

Alfred, Carmen, Neus i Enric.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedent

Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedent)